La sala polivalent del Centre Cívic Sagrada Família es va omplir de gom a gom el passat dissabte 20 d'abril al vespre per escoltar les reflexions d'Anna Aroca i Llibert Ferri, conferenciants de l'acte que va organitzar la Territorial Sagrada Família de l'ANC dins el marc de programació de Festa Major del barri.
En la primera part, Anna Aroca va destacar la importància decisòria que tindrà el fet de poder internacionalitzar el procés cap a la independència de Catalunya perquè finalment pugui ser una realitat. Sense que la comunitat internacional pugui conèixer el conflicte, ni pugui estar al cas de les passes democràtiques que es van fent, no pot reconèixer-ne l'estat resultant, i alguns exemples de la història així ho demostren. Es descarta així la DUI si no és després de tot un llarg procés democràtic, carregat de raons i en última instància després d'eleccions plebiscitàries.
Ara per ara, les dificultats que la conferenciant veu a l'hora d'internacionalitzar el conflicte són bàsicament les mancances econòmiques, les legals (llei Margallo) i la necessitat de trobar veus marcades per una clara credibilitat de cara a l'exterior. Una d'aquestes veus està en mans del poble, de la ciutadania; i és aquí on cal incidir perquè tots i cadascun de nosaltres participem com a altaveus i transmissors dels missatges que són necessaris al procés: cal que la societat civil digui que VOL VOTAR I NO LA DEIXEN, cal desmuntar mentides, confusions i tòpics, cal que el món sàpiga que l'estat espanyol no és democràtic.
En la segona part de l'acte, Llibert Ferri va començar la seva exposició fent un repàs històric del desmantellament de l'antiga URSS i establint alguns paral·lelismes amb l'Estat espanyol actual també en fallida, així com la desobediència que en aquells anys les repúbliques exsoviètiques van exercir per tal de mantenir-se fermes i realitzar els referèndums d'autodeterminació. Tot seguit també va voler incidir en la importància que té el fet d'internacionalitzar un conflicte; tanta rellevància que, per tal d'il.lustrar-ne la magnitud, va explicar com l'estat espanyol durant els anys noranta va preferir, en un moment donat, no acceptar mediadors internacionals en el conflicte basc per tal d'evitar la possibilitat que això impliqués un cert ressò internacional.
Així doncs, caldrà que el món sàpiga com l'Estat espanyol va tancant totes les portes democràtiques que Catalunya va presentant i presentarà, amb totes les fórmules que permetin una consulta democràtica, fins arribar, si cal, a les eleccions plebiscitàries. En última instància, a més de la connexió internacional, caldrà no deixar espai per al dubte ni per a les febleses.
L'acte va acabar amb una quinzena d'intervencions i preguntes per part del públic que van servir per arrodonir moltes de les idees plantejades. Finalment, un missatge molt positiu que ja forma part de l'argumentari sobiranista català va tancar l'acte: la independència de Catalunya suposarà la gran oportunitat que Espanya necessita per construir-se de nou amb èxit.